Resultats de la cerca
Es mostren 1329 resultats
safrà
fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
sacarina
Alimentació
Química
Substància d’una dolçor extraordinària que hom obté comercialment a partir de l’àcid o-tolnensulfònic, d’acord amb la següent seqüència de reaccions:
.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua freda i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 229°C És emprada en medicina com a edulcorant no nutritiu i com a additiu en la indústria alimentària
saboritzant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari capaç d’exaltar algun dels quatre sabors bàsics (amarg, dolç, salat i àcid).
Són anomenats oficialment modificadors o potenciadors del sabor Entre els més importants, destaquen l’etiol-maltol, els àcids glutàmic, inosínic i guanílic i llurs sals sòdiques i potàssiques
ruca
Ruca
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles lirades o pinnatífides, de flors blanquinoses o groguenques, amb venes violades, arranjades en raïms, i de fruits en síliqua, amb un bec ensiforme.
Creix en camps, erms, terraplens, etc, a la regió mediterrània
rosta
Alimentació
Tall de cansalada, de llom o de carn de porc torrat a les graelles o fregit.
roncal
Roncal
Alimentació
Formatge dur, cuit, elaborat al País Basc amb llet d’ovella, premsat en motlles de fusta, salat exteriorment i madurat uns quants dies.
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
rocafort
Formatge rocafort
© MPG
Alimentació
Formatge semidur originari de Rocafort (Avairon, Llenguadoc), elaborat ja en temps de l’ocupació romana, fet amb llet d’ovella i madurat en caves fredes i humides amb fongs del gènere Penicillium, especialment P.glaucum, que hi produeixen vetes blaves i el tast característic.