Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
pa àzim
Alimentació
Religió
Pa fet sense llevat.
Era usat segons l’antic ritual hebraic, durant la setmana de Pasqua Emprat també des de l’antigor per l’Església armènia, actualment el fa servir també la litúrgia catòlica occidental en la celebració de l’Eucaristia
pa
Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa…
pa de figues
Alimentació
Massa de figues seques molt atapeïdes i capolades, a vegades acompanyades de nous i ametlles.
pa de motlle
pa de motlle
© Dreamstime
Alimentació
Pa que hom obté quan la massa és posada a coure al forn dins un motlle metàl·lic, prèviament engreixat.
És molt generalitzat als EUA, a la Gran Bretanya i als països escandinaus
pa de Viena
Pa de viena
Alimentació
Pa petit, de forma i elaboració típiques, avui de consum molt estès, en la composició del qual hi ha, a més dels ingredients normals, llet en pols, mantega, sucre i farina o extracte de malt.
pa de pessic
Pa de pessic
Mercats de BCN (CC NoComercial-CompartirIgual 3.0)
Alimentació
Pa de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous i sucre.
pa d’ànimes
Alimentació
Pa ofert per als difunts el dia de l’enterrament i en l’oblada feta durant el dol a l’ofertori de la missa matinal.
Hom solia dur-lo dintre el cistellet o cantiret de vímets, juntament amb candeles i diners Era dit també pa d’absoltes El dia del cantar general d’ànimes, totes les famílies que havien tingut difunts durant l’any n'oferien, i al final el baciner el repartia entre els pobres i bacins de l’església La pràctica, general a tot el país, tenia diferents peculiaritats a cada diòcesi