Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
agre
Alimentació
Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració enzimàtica d’aliments
per microorganismes, principalment lactobacils.
El creixement dels microorganismes produeix àcids orgànics juntament amb altres productes de degradació responsables del sabor desagradable final
bacallà
Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
feta
Formatge de feta tallat a trossos
Rebecca Siegel (CC BY 2.0)
Alimentació
Formatge grec fet amb llet d’ovella o de cabra, de pasta tova crua, madurat en salmorra durant un període de quinze a trenta dies, amb gust salat i lleugerament agre.
kombutxa
Alimentació
Beguda probiòtica d’origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d’un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris (Acetobacter) i llevats (Brettanomyces i Saccharomyces) en una infusió de te verd o negre amb sucre.
Se li atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament