Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sabor amarg
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable
oleuropeïna
Alimentació
Química
Glucòsid de l’àcid cafeic esterificat amb un polifenol.
Té tast amarg, es troba a les olives i es destrueix amb àlcalis
naringina
Alimentació
Glucòsid que és present en les flors i en el fruit del taronger i en l’escorça de l’arbre.
És molt amarg hom l’empra com a additiu d’algunes begudes no alcohòliques
sliwowitz
Alimentació
Aiguardent obtingut a partir de prunes fermentades, originari dels Balcans (del serbocroat šljiva, ‘pruna’).
Hom empra els fruits juntament amb algunes llavors i això fa que tingui un petit contingut en àcid cianhídric, que li dóna un típic tast amarg
gal·lat
Alimentació
Èster de l’àcid gàl·lic.
Diversos gallats d’alquil propil, octil i dodecil són emprats com a additius alimentaris antioxidants No són tòxics a dosis normals i poden transmetre un cert sabor amarg i produir astringència
cúrcuma

Rizomes i espècia de cúrcuma
Botànica
Alimentació
Gènere de plantes, de la família de les zingiberàcies, amb una cinquantena d’espècies pròpies sobretot de l’Àsia tropical, de les quals la Curcuma longa és extensament conreada a l’Índia i a altres regions càlides.
Tenen un rizoma ample, fulles oblongues o ellíptiques de 30 a 40 cm de llarg i de 10 a 20 cm d’ample, i flors de color groc pàllid reunides en espigues Els rizomes forneixen un tint i l’espècia del mateix nom, molt aromàtica, de sabor picant i amarg, que és utilitzada per aromatitzar i acolorir la mostassa, formatges, conserves, etc És un dels principals components del curri
vermut
Alimentació
Enologia
Vi aromatitzat amb substàncies vegetals que li donen tast amarg.
Les plantes i les parts dels vegetals que hom hi posa són molt variades plantes senceres o fulles marduix, melissa, orenga, etc, arrels angèlica, genciana, etc, fruits celiandre, anís estrellat, nou moscada, etc, flors clau d’espècia, camamilla, etc, escorça i fusta quina, canyella, etc Hom el prepara per maceració o dissolució d’extractes de plantes i el deixa reposar per tal que es clarifiqui i assoleixi l’aroma característica Pot ésser dolç 12-20% de sucre o sec 3-5% de sucre El seu grau alcohòlic és de 15 a 20 Hom ha emprat donzell per a elaborar-lo, però ha estat abandonat, a causa de la…
limonina
Alimentació
Química
Triterpenoide responsable del gust amarg del suc dels fruits dels cítrics.
prunina
Alimentació
Bioquímica
Glucòsid menys amarg que la naringina, de la qual deriva per hidròlisi.
poder d’amargor
Alimentació
Mesura del tast amarg d’una substància per comparació amb unes altres, feta per tastadors.