Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
marshmallow
Alimentació
Mena de caramel bla, preparat amb sucre, aigua i crémor tàrtar, batuts enèrgicament, i sovint aromatitzat i acolorit.
És un producte propi de la confiteria anglesa
gloucester
Gloucester
Alimentació
Formatge fet amb llet de cabra, de pasta premsada molt ferma, madurat durant un període de dos mesos, originari de la ciutat anglesa de Gloucester.
wensleydale
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de dos a quatre mesos, amb gust suau i de mel, originari de la vall anglesa de Wensleydale.
cheshire
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i gust lleugerament salat, presentat generalment amb forma de barra, originari de la ciutat anglesa de Chester, capital del comtat de Cheshire.
cervesa
Gerra de cervesa
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica simple (3 a 5% d’alcohol), obtinguda per fermentació d’una infusió de malt, blat de moro i altres cereals, amb addició de llúpol.
Coneguda ja a Egipte fa 6000 anys, d’allà s’estengué a Europa a través de Grècia A l’edat mitjana la producció se centralitzà als monestirs, però, en anar-ne augmentant el consum durant els segles XVII i XVIII, hom començà a construir cerveseries L’obtenció de cervesa comprèn les següents etapes preparació del malt ordi germinat, maceració, cocció del most i fermentació La finalitat de la maceració és dissoldre al màxim les parts útils del malt té lloc una sacarificació del midó, que es transforma en dextrines per acció de les amilases, i una degradació de les matèries nitrogenades complexes…
patata
Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…