Resultats de la cerca

El balanç simple entre el total ingerit i la part excretada expressat en nitrogen, glucosa o greix, segons la mena de producte que hom estudiï dóna la digestibilitat aparent, puix que, ni que no sigui ingerit aliment, sempre hi ha una certa excreció fecal o urinària Per tant, la digestibilitat veritable d’una proteïna, per exemple cas més freqüent d’estudi, és la diferència entre el total ingerit i la part excretada, un cop sostret al valor de la part excretada el nitrogen present en els excrements procedents d’una dieta teòrica, totalment lliure de proteïnes

Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…

Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…