Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
iogurt
© Eulàlia Rius
Alimentació
Aliment obtingut per fermentació làctica de llet completa o descremada, normalment higienitzada, concentrada o no.
Els bacteris fermentadors inoculats Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus transformen la lactosa en àcid làctic, provocant la coagulació de la caseïna Té una consistència cremosa i espessa, que es fluïdifica en agitar-lo Originari dels Balcans, hom el prepara amb llet d’ovella, cabra o vaca És refrescant, nutritiu i útil en dietètica
hotel
Alimentació
Establiment destinat a acollir persones, especialment si són de pas per una població, per un preu convingut.
Poden ésser de pensió completa o de mitja pensió, i són classificats en categories, marcades generalment amb estrelles
farinograma
Alimentació
Gràfic obtingut amb un farinògraf.
Mitjançant aquest gràfic hom dedueix les aptituds i les aplicacions industrials de les diverses menes de farina i completa les dades obtingudes amb l'alveògraf
pensió
Alimentació
Allò que hom paga a algú que li dóna allotjament i menjar.
Hom parla de pensió completa quan inclou l’allotjament i el menjar per tot un dia, i de mitja pensió només per una part del dia
utilització neta proteica
Alimentació
Percentatge de nitrogen ingerit que és retingut per l’organisme.
Paràmetre per a mesurar el valor nutritiu de les proteïnes, equival al valor biològic multiplicat per la digestibilitat de la proteïna estudiada Una proteïna és completa si UNP=100 Es determina amb una ingestió al nivell just de manteniment o per sota Si no és així, és designada com a UNP operativa
irradiació
Alimentació
Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants (raigs gamma i electrons accelerats) per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda.
A dosis baixes fins a 1 kGy, s’inhibeix la germinació, es retarda la maduració i s’exerceix un efecte insecticida a dosis mitjanes de 1 a 10 kGy es redueix la població microbiana i el nombre d’agents patògens no esporulats i es milloren les propietats tecnològiques dels aliments i en dosis altes de 10 a 50 kGy, s’eliminen els virus i es produeix una esterilització comercial completa La irradiació, però, pot produir alteracions secundàries en el producte alimentari com és ara l’oxidació de greixos, certes pèrdues d’aromes, etc o en l’envàs Al novembre del 1980, un comitè internacional definí…
aroma
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components…
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana,…
depuració d’aigües residuals
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en…
formatge
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…