Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
xarop
Alimentació
Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
Poden contenir polpa i escorces en petita quantitat, i de vegades són clarificats i pasteuritzats o esterilitzats Els xarops són emprats en pastisseria, compotes, melmelades, confitures, licors, begudes refrescants, etc El valor nutritiu és fonamentalment energètic L’anàlisi inclou investigació i determinació de sucres, densitat, àcids i additius Són adulterats amb espessidors, edulcorants sintètics, conservants, melasses, mucílags, etc Els punts de cocció tradicionals d’un xarop són el punt de fil , el punt volant , el punt de bola , el punt de caramel i el sucre cremat
cucurull
Alimentació
Pasta de galeta en forma de paperina cònica destinada a contenir un gelat.
gelea
Alimentació
Preparació alimentosa de consistència blana i elàstica deguda al fet de contenir gelatina.
fruita seca

Fruita seca
© C.I.C - Moià
Alimentació
Fruita que no cal consumir immediatament després de collida.
Tradicionalment, hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada , les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els dàtils La fruita seca i oleaginosa acostuma a contenir poca aigua 4-7 g/100 g, però força lípids 40-70 g/100 g, midó i una quantitat remarcable de pròtids 15-25 g/100 g Té un valor energètic alt 450-650 kcal/100 g, i és també interessant pel seu contingut en vitamines i en elements minerals La proteïna d’alguna fruita seca, com la del cacauet, presenta un valor biològic relativament important La castanya té…
beguda estimulant
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica caracteritzada pel fet de contenir principis actius del grup de la purina (cafeïna, teofil·lina, teobromina).
Les begudes estimulants són obtingudes per percolació o infusió de parts de plantes, com el cafè, el te i el mate el cacau, que també és considerat una beguda estimulant, és una suspensió en líquids
margarina
Alimentació
Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part.
És un producte fonamentalment gras que, per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprat amb les mateixes finalitats que la mantega Fou ideada pel francès Mège-Mouriès, que guanyà el concurs convocat el 1869 per Napoleó III per a solucionar l’escassetat de mantega durant la guerra Per a elaborar-la partia d’oleomargarina part més fluida del seu, la digeria amb suc gàstric artificial i extret de glàndula mamària i ho mesclava amb una certa proporció de llet La possibilitat de falsificar la mantega amb margarina en feu necessari el control Avui el consum de margarina és molt…
sifó

Sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit fins el 1750…
fruita

Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
Alimentació 2010
Alimentació
Gastronomia
Projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició Al mes de setembre, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició, una nova norma que pretén reforçar la seguretat dels ciutadans en matèria alimentària i promoure hàbits alimentaris saludables per tal de prevenir malalties La llei recull mesures en els àmbits de la seguretat alimentària, la nutrició, l’alimentació de l’entorn escolar i la publicitat, entre d’altres Pel que fa a la seguretat alimentària, fa referència a l’obligació de les comunitats autònomes i de l’Administració General de l’…
sal comuna

Sal comuna
© Fototeca.cat
Alimentació
Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.
Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…