Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’…
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…