Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
complement alimentari
Alimentació
Producte alimentari que es pren per via oral i que té la finalitat de complementar la dieta habitual.
Els complements alimentaris solen consistir en un concentrat de nutrients, habitualment vitamines i minerals, o altres substàncies amb efectes fisiològics extractes de plantes, aminoàcids, enzims, etc Es comercialitzen en dosis diverses i es presenten en diferents formats, com ara pastilles, càpsules, ampolles, sobres, etc, encara que també es poden trobar en forma d’aliment, com per exemple barretes o sucs Tots els complements alimentaris són regulats per llei i han d’estar correctament etiquetats segons la normativa vigent
agafa-sants
Alimentació
Truita de farina sense ou que se servia tallada a segments per acompanyar la carn o el peix, o sense acompanyament en dies de dejuni.
Era una menja habitual a l’Empordà
probiòtic
Alimentació
Microorganisme viu que causa un efecte positiu en l’organisme més enllà de l’efecte nutritiu convencional si s’ingereix en quantitat suficient.
Els probiòtics es troben al iogurt i en altres llets fermentades fresques lactobacils i en forma de fàrmac o agent que, administrat per via oral, participa en l’estabilització de l’equilibri de la flora microbiana present en el tracte digestiu En alimentació, el consum habitual de iogurts i llets fermentades té efectes beneficiosos per a la salut i millora l’equilibri de la flora bacteriana intestinal En ramaderia, també s’empren els probiòtics com a additius alimentaris que s’afegeixen a la ració del bestiar i l’aviram amb la finalitat d’augmentar l’aprofitament de l’aliment
àcid gras omega-3
Alimentació
Conjunt d’àcids grassos poliinsaturats essencials, és a dir, que contenen dos o més dobles enllaços en l’estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l’àtom de carboni terminal no carboxílic número 3.
S'han de subministrar a través de l’alimentació, ja que són essencials per a l’organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los Els àcids grassos omega-3 més rellevants en nutrició humana són l’àcid alfa-linoleic o ALA 183 ω-3, l’icosapentaenoic o EPA 204 ω-3 i el docosahexaenoic o DHA 226 ω-3 Tot i que se sap que a partir de l’ALA es poden obtenir EPA i DHA, la capacitat del cos humà de convertir-los és molt limitada Les principals fonts alimentàries d’àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d’aquests peixos, com també els olis de soja, de lli…
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al llarg de les…
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…