Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
embotit
Alimentació
Budell, una altra part del cos (bufeta, etc) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc) farcit de carn de porc capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.
Els embotits eren fets arreu dels Països Catalans d’una manera artesana i familiar, lligada amb la tradició de la matança del porc, però actualment són fabricats sobretot industrialment i a gran escala, atès llur consum majoritari Els embotits més apreciats i coneguts són la botifarra , el botifarró , el bull , la llonganissa , el fuet , la sobrassada , el bisbe , la carn-i-xulla , etc
agroalimentari | agroalimentària
Alimentació
Agronomia
Dit d’un producte agrícola que ha estat condicionat o transformat industrialment.
sifó
Sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit…
àcid pantotènic
Alimentació
Química
Medicina
Component del complex vitamínic B.
És el factor antidermatític del pollastre i alhora un factor de creixement de llevats i bacteris És component del coenzim A i com a tal intervé en el procés metabòlic dels hidrats de carboni també és necessari per a la biosíntesi d’àcids grassos, esterols i hormones esteroides És un líquid oliós groc, soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics Presenta una rotació específica α 2 5 D = +375 aigua És estable a la calor humida i es destrueix per l’acció de la calor seca Hom l’obté industrialment a partir de l’àcid 2,4-dihidroxi-3,3-dimetilbutíric i de la β-alanina És emprat en medicina i…
antiescumejant
Alimentació
Química
Producte que evita o redueix la formació d’escuma, o la destrueix un cop formada.
Els antiescumejants actuen modificant la tensió superficial, i llur eficàcia individual depèn del medi i en particular del pH Entre els utilitzats industrialment hom pot esmentar el 2-octanol, els olis sulfonats, el fosfat de tributil i, sobretot, les silicones Les silicones permeten de resoldre gairebé tots els problemes d’escuma i són actives a concentracions molt febles, àdhuc a 0,1 parts per milió Els antiescumejants són emprats en nombroses i molt diverses indústries, tant en medis aquosos com en no aquosos En particular, hom els utilitza en molts processos d’elaboració d’…
aromatitzant
Alimentació
Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma
o millora o reforça l’existent, en un aliment, beguda, tabac, cosmètic, etc.
Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no autoritzen fins després d’haver-se'n…
Alimentació 2018
Alimentació
Nova guia alimentària a Catalunya Nova guia alimentària a Catalunya Petits canvis per menjar millor © Generalitat de Catalunya A final d’any l’Agència de Salut Pública de Catalunya va presentar la nova guia alimentària per a la població catalana Amb el nom de Petits canvis per menjar millor , la nova eina s’emmarca en les accions desenvolupades dins l’estratègia PAAS Pla Integral per a la Promoció de la Salut mitjançant l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable i és un instrument útil que, amb consells concrets i directes, ajuda a millorar l’alimentació i la salut de la població, tenint…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…