Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
alteració no enzimàtica d’aliments
Alimentació
Alteració dels productes agroalimentaris ocasionada per una reacció dels aminoàcids amb els sucres presents.
El contingut d’humitat, el pH i la temperatura són els factors que condicionen el desenvolupament i el camí de les complexes reaccions involucrades reacció de Maillard, reagrupament d’Amadori, degradació de Strecker, etc Les modificacions no enzimàtiques dels aliments són responsables tant de la seva alteració química p ex, enfosquiment, i menyscabament nutricional de la llet com del desenvolupament d’aromes característiques color i tast propis de la crosta del pa, la carn rostida, etc
pasteurització
Alimentació
Procediment per a la conservació d’aliments, ideat per Pasteur, que consisteix en llur escalfament a temperatures variables (més suaus que en l’esterilització) durant uns temps determinats en funció de les temperatures, i l’immediat refredament.
Així són destruïdes les formes vegetatives dels gèrmens patògens i dels gèrmens banals amb la qual cosa disminueix el nombre de gèrmens totals i hom impedeix l’acció dels enzims dels aliments, de manera que no siguin essencials les modificacions sensorials i nutritives Com que no són esterilitzats, els aliments pasteuritzats han d’ésser guardats en fred o condicionats de manera adient i sempre durant un temps limitat Hom pasteuritza la cervesa, el vi, els sucs de fruita i, sobretot, la llet i els derivats lactis Amb la llet hom empra diversos procediments, com la pasteurització…
terapèutica alimentària
Alimentació
Medicina
En malalties condicionades per la nutrició, conjunt de mesures que inclouen modificacions de la ració o utilització de dietes específiques per a tractar trastorns metabòlics i evitar-ne o pal·liar-ne símptomes.
formatge
Taula de formatges
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…