Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
cabdell
Cabdells
Yoni Vargas (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Alimentació
Varietat cultivada de l’enciam, de la família de les asteràcies o compostes, que es caracteritza per tenir les fulles disposades en una roseta, més aviat petita, molt densa i apinyada.
Es menja en amanida En els receptaris sovint es recomana preparar-lo acompanyat d’anxoves de l’Escala i una vinagreta
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
alga de mar
Alimentació
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles llargues que poden arribar a fer un metre i molt estretes; flors masculines i femenines arrenglerades en un espàdix linear.
Viu als fons marins litorals, i sovint, com el nom vulgar ja indica, hom la pren per una alga
peril·la
Alimentació
Botànica
Planta anual aromàtica de la família de les labiades, d’origen asiàtic, que fa fins a 2 m d’alçària, de fulles ovals o quasi circulars, serrades i piloses, d’inflorescències allargades i de flors blanques.
safrà de muntanya
safrà de muntanya
© Xevi Varela
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 6 a 20 cm d’alçària, de bulb petit i reticulat, de fulles dretes, llises i amplament linears, de flors violades o blanques i de fruits en càpsula.
Creix en pastures, als Pirineus
estèvia
Alimentació
Botànica
Planta originària de l’Amèrica del Sud, reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al de la sacarosa, de la família de les compostes.
És autoritzada per la Comissió Europea per a la seva comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària avalués favorablement la seva seguretat Malgrat que se li atribueixen moltes altres propietats beneficioses per a la salut, aquestes encara no han estat estudiades amb prou profunditat
cúrcuma
Rizomes i espècia de cúrcuma
Botànica
Alimentació
Gènere de plantes, de la família de les zingiberàcies, amb una cinquantena d’espècies pròpies sobretot de l’Àsia tropical, de les quals la Curcuma longa és extensament conreada a l’Índia i a altres regions càlides.
Tenen un rizoma ample, fulles oblongues o ellíptiques de 30 a 40 cm de llarg i de 10 a 20 cm d’ample, i flors de color groc pàllid reunides en espigues Els rizomes forneixen un tint i l’espècia del mateix nom, molt aromàtica, de sabor picant i amarg, que és utilitzada per aromatitzar i acolorir la mostassa, formatges, conserves, etc És un dels principals components del curri
actinídia
Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
ordi palmell
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tipus d’ordi, de la família de les gramínies, les espigues del qual presenten solament dos rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
cargol
Cargol bover
Parent Géry (CC BY-SA 3.0)
Alimentació
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites concavitats…