Resultats de la cerca

Diversos gallats d’alquil propil, octil i dodecil són emprats com a additius alimentaris antioxidants No són tòxics a dosis normals i poden transmetre un cert sabor amarg i produir astringència

L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C, que permet l’…

El producte alimentari, carn, peix o vegetals, conté una gran quantitat d’aigua dos terços o més, substàncies inorgàniques i orgàniques en solució com sals i sucres i molècules més complexes com proteïnes en suspensió colloidal Els canvis que experimenta el producte durant la congelació i també durant la descongelació són complexos i no ben coneguts del tot Evidentment, la presència de substàncies dissoltes i en suspensió colloidal fa disminuir la temperatura de congelació llei de Raoult, i, doncs, la temperatura de congelació de diferents aliments varia en funció de llur composició i de llur…

Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…

Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…