Resultats de la cerca
Es mostren 3821 resultats
la Conreria
la Conreria
© Fototeca.cat
Cartoixa
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre, al límit septentrional del terme de Tiana (Maresme), edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges agustines fundat durant la primera meitat del s XIII i traslladat el 1362 a Barcelona.
L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al s XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com a internat…
la Concepció
Cartoixa
Cartoixa d’Aragó, a la província de Terol, entre Alcanyís i Castellserà, fundada el 1634 i poblada per cartoixans d’Aula Dei fins el 1835.
Laberint d’Horta
Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
toc
Art
Manera de manejar un artista, un artífex, etc, el pinzell, el burí, etc..