Resultats de la cerca

Conegut amb les sigles PIEC, conclou que les installacions esportives bàsiques de referència són una piscina coberta a menys de 20 km de cada ciutadà, un pavelló a tots els municipis de més de 2000 h, un camp d’esports a tots els municipis de més de 1000 h, una pista poliesportiva a tots els municipis amb escola, un gimnàs a tots els municipis amb institut de secundària i una pista d’atletisme a cada comarca La previsió inicial fou de construir 604 installacions esportives en dues fases la primera durant el període 2005-08 i la segona durant el període 2009-11 Una tercera fase 2011-14 preveu…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia anglesa 1976 i catalana 1983 El 1976 se'n anà als Estats Units per aprofundir i ampliar-hi els estudis de literatura Obtingué el doctorat en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, on fou professor de llengua i literatura catalanes i espanyoles 1976-86 Hi continuà com a professor en el mateix àmbit a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles 1986-87, a Texas a l’A M University 1987-89 i al Reed College 1989-95, a l’Allegheny College 1995-99, a la State University of New York, Albany 1999-2003 i a la…

Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi…

Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…

El 2009 van continuar oberts els grans temes dels anys anteriors, com la presència del català en els models escolars i la regulació de l'espai mediàtic en català, les qüestions més tractades en els mitjans de comunicació En el camp legislatiu, un dels avenços més importants dels darrers anys havia estat la inclusió del deure del coneixement del català en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Hom havia anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional retallaria aquest deure, però al final del 2009 encara no s'havia fet conèixer la resolució El debat públic a Catalunya també va estar…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

En anteriors anuaris es van referenciar l’anàlisi de dades de l’onada d’enquestes sociolingüístiques de 2013-15 a Catalunya, el País Valencià, Andorra i la Catalunya del Nord En aquesta línia, l’any 2017 es van publicar noves dades demolingüístiques i anàlisis més aprofundides a les Illes Balears, la Franja i l’Alguer A les Illes Balears, l’estudi a fons de les dades de l’últim treball del 2014 van apuntar que, com ocorre a Catalunya, els grups sociolingüístics més rellevants són aquells en els quals coincideix l’ús lingüístic amb el seu origen lingüístic familiar catalanoparlants familiars…

L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…

Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…