Resultats de la cerca
Es mostren 2770 resultats
arqueologia urbana
Arqueologia
Branca de l’arqueologia que té per objecte la identificació i l'estudi del registre arqueològic de les ciutats per tal de documentar-ne l'evolució.
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
perlocutiu | perlocutiva
performatiu | performativa
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb o de l’enunciat que duu a terme l’acció que descriu. Ex.: T’ho juro o Us ho confirmo.
locutiu | locutiva
il·locutiu | il·locutiva
aproximant
Lingüística i sociolingüística
Dit de la consonant en què es dóna un acostament de dos òrgans d’articulació, amb un grau d’estretor menys marcat que en les fricatives. Ex.: [ß], [ð] i [ɣ].
xapurreat
Lingüística i sociolingüística
Denominació d’origen pejoratiu que rep el català per part dels seus parlants en algunes àrees de la Franja, especialment a la Llitera (xapurreat) o al Matarranya (xapurriau).
llengua pròpia
Lingüística i sociolingüística
Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.
Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983 També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra 1999 i en la Llei de llengües d’Aragó 2009
transmissió lingüística intergeneracional
Lingüística i sociolingüística
Procés de transmissió de la llengua dels progenitors als fills.
El trencament d’aquesta transmissió, o la seva recuperació, són els punts d’inflexió en el manteniment de les llengües