Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
Qaṭṭāra
Depressió
Depressió d’Egipte (137 m sota el nivell del mar), la més vasta i profunda del sector N del desert líbic.
El sòl de la depressió és format per pantans salats, planes de graves i àrees de crostes de sal Els vehicles només poden travessar-la per una dificultosa pista a l’est de Qara
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu
cingles de les Costasses
Cinglera
Cinglera dels Prepirineus que forma el vessant S del cim de Cloterons (2 179 m), estesa entre Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
cingles de Costafreda
Cinglera
Contrafort N (1 882 m) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’W a E, entre les valls de Saldes i de Vallcebre (Berguedà).
cubeta del Congo
Depressió
Depressió tectònica de l’Àfrica equatorial, ocupada per la República Democràtica del Congo i una part de la República del Congo.
Té una extensió d’uns 3 500 000 km 2 És un gran bloc esfondrat del sòcol cristallí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats només és oberta a l’oest pel congost del Congo Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscillen entre els 750 i els 2 000 m el punt més alt és el massís de Ruwenzori, amb…
cingles de Conangle
Cinglera
Relleu (1647 m alt.) oriental de la serra d’Ensija, al terme de Vallcebre (Berguedà), al límit amb el de Fígols de les Mines.
Forma un escarpament d’un centenar de metres que destaca l’anticlinal de la serra d’Ensija
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya