Resultats de la cerca

Estudiós de l’evolució del francès, publicà Histoire de la langue française des origines à 1900 10 volums publicats entre 1905 i 1946, però que restà inacabada Publicà també, entre altres obres, La pensée et la langue 1922, d’orientació psicològica

Ensenyà literatures romàniques a les universitats de Palerm i Milà, i literatura italiana en aquesta darrera Entre els seus treballs més importants sobresurten el monumental Dante 1899-1903 i el Vocabolario della lingua italiana 1922, amb constants reedicions augmentades Cal destacar-ne també els estudis sobre Ariosto i la poesia provençal, entre d’altres

Collaborà amb Karl Jaberg en el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz S'interessà per les relacions entre llengua i cultura, entre els mots i les coses Publicà Romanische Sprachgeschichte und Sprachgeographie ‘Història de les llengües romàniques i geografia lingüística’, 1973 Des del 1921 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poe­sia , La Publicitat , El Matí , Revista de…

Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho  Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…

Llicenciat en sociologia per la Universitat de Hitotsubashi 1976, el 1979 anà a Barcelona becat pel banc on treballava per aprendre castellà En tornar al Japó es doctorà en estudis hispànics per la Universitat d’Osaka 1986 Posteriorment, tornà a Barcelona i fou el primer professor de japonès de l’Escola d’Idiomes Moderns 1993-96 de la Universitat de Barcelona, per la qual el 1999 obtingué el doctorat en filologia catalana Catedràtic del departament d’Estudis Interculturals de la Universitat de Hosei Tòquio, en fou impulsor de cursos de català 2013 Publicà, en japonès, una Introducció a la…

Després de fer de lector a la Universitat de Varsòvia, el 1925 se n'anà a Turquia com a encarregat d’un curs d’història de les religions i establí contacte amb les llengües caucàsiques Més tard, el 1931, installat a Uppsala com a lector d’aquella universitat, estudià el folklore i les llengües nòrdiques Des de l’any 1948 fou professor del Collège de France Investigà la mitologia indoeuropea fent servir el mètode comparatiu per tal de conciliar l’actitud estructuralista amb l’aproximació històrica Entre les seves obres cal destacar Le festin de l’immortalité Étude de mythologie…

Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de…

Inicià els seus estudis després de la guerra civil de 1936-39, a la presó, i el 1959 es doctorà en filosofia i lletres És autor, entre altres obres, de Fonética histórica vasca 1961 i Lenguas y protolenguas 1963 Una selecció de la seva extensa obra en èuscar ha estat recollida a Mitxelenaren idazlan hautatuak ‘Obres escollides de Mitxelena’, 1972 Màxima autoritat mundial en el camp de la lingüística basca, sota la seva direcció hom dugué a terme la unificació de l’èuscar literari Signà les obres en castellà Luis Michelena Fou membre de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua…

Llicenciat en dret, fou catedràtic de lleis a la universitat balear Fou un dels fundadors de l' Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts, de la qual escriví els estatuts Reuní una notable collecció d’antiguitats, incunables i còdexs lullians Projectà de recollir les poesies cultes i cançons populars de Mallorca, per a la qual cosa féu una circular impresa el 1838 o el 1841 en vers que repartí entre els literats mallorquins Sembla que escriví un diccionari i una ortografia mallorquina És autor d’entremesos, entre altres Testament original d’es porc d’Enguany…