Resultats de la cerca

Estudià a Princeton, Roma i Chicago Es dedicà a les llengües i a la lingüística general fou deixeble de L Bloomfield i a la filologia romànica En el curs de la seva carrera estigué en contacte amb els més variats corrents de recerca de l’àmbit nord-americà, que deixaren una traça evident en el treball, on adoptà un reeixit sincretisme Entre els seus estudis més de quatre-cents títols cal remarcar Bibliography of Italian Linguistics 1941 refosa en Bibliografia della linguistica italiana 1958 Descriptive Italian Grammar 1948 Short History of Italian Literature 1951 Manuel of…

Llicenciat en filologia castellana a la Xavier University Cincinnati el 1974, estudià lingüística iberoamericana a la Universitat d’Indiana Bloomington, on fou deixeble de Josep Roca i Pons es doctorà el 1981 amb una tesi sobre la fonologia del català dels orígens Ha estat professor de lingüística i filologia catalana i castellana a les universitats d’Indiana 1981-82 i de New Hampshire 1982-84, i exerceix la docència a la Universitat de Vanderbilt Nashville, Tennessee des del 1984 Entre d’altres, és membre de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes , de la qual fou…

Estudià a la Universitat de Pennsilvània, especialment sota la direcció de ZSHarris Professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1955 Ajudat per tècniques matemàtiques recents sobretot la teoria de les funcions recursives, compongué el 1955 un tractat extens sobre The Logical Bases of Linguistic Theory , on mostra que una llengua no pot ésser descrita solament en termes dels seus elements patents els fenotip de Whorf, sinó que cal recórrer a la postulació d’elements abstractes o latents criptotip , d’on es deriva la forma externa de les frases mitjançant determinades regles…

Sapir afegí a l’atapascà les llengües haida, tlingit i eyak i constituí la gran família na-dené, avui comunament acceptada en la majoria de les classificacions de les llengües de l’AmèricadelNord Les llengües atapascanes més importants actualment són, al nord el chippewyan , i al sud el navaho, que amb un nombre de parlants que voreja els 140000 és la llengua indígena nord-americana amb més vitalitat

Els cahites habitaven al nord-oest de Mèxic, als cursos baixos dels rius Sinaloa, Fuerte, Mayo i Yaqui En entrar en contacte amb els conqueridors castellans 1533 eren uns 100000 Les tribus principals que han sobreviscut són els mayos mayo i els yaquis yaqui La llengua cahita pertany a la família utoasteca

Als s XVII-XVIII els comanxes foren empesos vers el sud per les migracions Agrupats en bandes bilaterals autònomes, posseïen els trets generals de la cultura de les praderies Amèrica Feien expedicions guerreres vers el Sud, i lluitaren contra la colonització de Texas L’any 1867 foren confinats, juntament amb els kiowes i els kiowa-apatxes, en una reserva de l’actual estat d’Oklahoma Actualment n'hi viuen uns 2 500

A la darreria del s XVIII era parlat per unes 35 000 persones Dos segles abans, la dispersió de les tribus dakotes assiniboines, primitivament assentades a la zona de l’alt Mississipí, havia provocat la fragmentació del dakota en quatre dialectes el santee, el yankton , el teton i l’assiniboine

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de…

Els mohawk habitaven al segle XVII a la vall del Mohawk, i després s’estengueren fins al riu Sant Llorenç, pel N, i fins al Mississipí, per l’W Dividits en dues fratries la del clan de les tortugues i els llops i la del clan de l’os, eren uns 3000 individus quan foren sotmesos, al segle XVIII, pels anglesos Cap al 1930 en restaven uns 800

Posseeix una escriptura pròpia d’ençà del 1820, que fou feta una adaptació de l’alfabet llatí