Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
anàlisi
Lingüística i sociolingüística
Descomposició d’un element lingüístic, com ara una oració en frases i en mots.
En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la…
glossemàtica
Lingüística i sociolingüística
Corrent lingüístic inspirat per Hjelmslev i els seus col·laboradors Brøndal i Ulldall cap al 1931.
Fonamentat en els principis d’estructura i d’immanència posats en circulació per Saussure a través del Cours de linguistique générale 1916 i influït per l’escola lògica de Viena, el model glossemàtic concep la llengua com un text infinit a partir de la combinació d’un inventari finit d’elements formals Sobre aquesta base es proposa de determinar l’estructura de cada llengua a partir de les modalitats funcionals de les invariants sense tenir en compte cap altre factor extern a la gramàtica com és ara la història o la psicologia dels parlants Estableix, per això, un doble pla de funcionament el…
lèxic
Lingüística i sociolingüística
Segons Bloomfield, conjunt de tots els morfemes d’una llengua.
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu,…
increment
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels morfemes afegits, per exigències de flexió o afixació, a una base.
En català, alguns verbs de la tercera conjugació presenten l’increment eix en totes les persones del singular i en la tercera del plural dels presents, entre el radical i la terminació
accentogen | accentògena
Lingüística i sociolingüística
Dit dels morfemes, dels sintagmes, que tenen la propietat de constituir unitats accentuals.
base radical
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan són llevats d’una paraula els morfemes temàtics, anomenat també arrel
.
aspecte flexional
Lingüística i sociolingüística
Aspecte verbal expressat mitjançant uns morfemes afegits al tema del verb (estudi-ava, estudi-à).
S'oposa a l’aspecte sintagmàtic
base sufixal
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan no són llevats d’un mot els morfemes temàtics, anomenat també tema
.
morfèmica
Lingüística i sociolingüística
En l’escola lingüística danesa, representada especialment per Hjelmslev, part de la pleremàtica que estudia els morfemes.