Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
papiament
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per la major part de la població de Curaçao, on la llengua oficial és el neerlandès.
El papiament ha estat construït amb la suma del crioll negroportuguès de les illes del Cap Verd i de la Guinea portuguesa —portat a Curaçao pels esclaus negres importats pels portuguesos a partir del s XVII—, el castellà de les Antilles i diversos vocables neerlandesos
adstrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que determina una influència parcial sobre una altra llengua veïna o sobre un dialecte.
Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència limitat d’aquestes llengües o dialectes en un mateix territori Modernament, a causa del gran desenvolupament dels mitjans de comunicació, la noció d’adstrat no suposa necessàriament la contigüitat geogràfica, sinó també una contigüitat política i econòmica de països més allunyats, com és el cas de l’influx creixent de l’anglès sobre altres llengües europees
adnominal
Lingüística i sociolingüística
Que depèn d’un nom.
De la casa és una forma adnominal en l’expressió el camí de la casa
adamauaubanguià
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família nigerocongolesa.
És conegut també com a adamauaoriental Hom no pot establir-ne definitivament la classificació, tot i que el sistema de sufixos en el subgrup adamaua i de prefixos en el subgrup ubanguià semblen provar el parentiu amb els altres grups de la branca
accentogen | accentògena
Lingüística i sociolingüística
Dit dels morfemes, dels sintagmes, que tenen la propietat de constituir unitats accentuals.
llengües abkhazoadigués
Lingüística i sociolingüística
Grup occidental de les llengües caucàsiques septentrionals.
Comprèn l’adigué, el kabardí i el txerkès, que poden agrupar-se sota l’antic nom de circassià i l’abkhaz amb la variant abazí i l’ubikh Es caracteritzen per la pobresa del sistema vocàlic dos o tres fonemes i la riquesa del consonantisme Gramaticalment, es distingeixen de les altres llengües caucàsiques septentrionals per l’absència d’un sistema de classes llevat en l’abkhaz i la pobresa o la inexistència de declinació, l’abundància de posposicions i per l’estructura del verb, que incorpora, mitjançant afixos, les nocions de subjecte, transitivitat o intransitivitat, règim, temps, nombre,…
ziriè
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica del grup finopermià, parlada a la República dels Komis i a la península de Kola; ha produït una rica tradició literària oral, a base de contes, cançons i adagis.
Gran diccionari de la llengua catalana

Gran diccionari de la llengua catalana
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de la llengua catalana publicat el 1998 per l’editorial Enciclopèdia Catalana.
Té com a precedents les diverses edicions 1982, 1983 i 1993 del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial, que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana El Gran diccionari de la llengua catalana amplia els diccionaris anteriors amb un nombre total d’entrades molt superior 83500, incloses les 67500 del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, incorpora informació gramatical i complementària anteriorment consultable en altres obres com ara etimologia, partició sillàbica, homòfons, prefixos i sufixos, etc, i concedeix especial atenció…
esperanto
Coberta d’una traducció a l' esperanto de La mare , de Santiago Rusiñol, en una edició de 1908
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan el plural…