Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
volapük
Lingüística i sociolingüística
Llengua artificial creada el 1880 pel sacerdot alemany Johann Martin Schleyer, a base d’elements de llengües modernes.
Utilitza sobretot l’anglès i les llengües romàniques, bé que canviant-ne i simplificant-ne considerablement les radicals, fins al punt de fer-les sovint pràcticament irrecognoscibles per exemple, volapük < anglès, world i speak , lol < anglès rose, nim < animal, Melop < Amèrica, etc D’altra banda, la gramàtica és tan complexa com la llatina quatre casos de declinació, sis pronoms amb formes plurals, sis persones i sis temps verbals indicatiu, passiu, infinitiu, aorist, condicional-conjuntiu, imperatiu i les formes participials A desgrat de la dificultat intrínseca, el volapük…
vocable
Lingüística i sociolingüística
Mot o lexema actualitzat en el discurs, dins la terminologia de l’estadística lexical.
Si el lexema és una unitat virtual del conjunt del lèxic d’una llengua a disposició dels parlants, el vocable és una unitat del vocabulari que enclou les unitats efectivament emprades en un acte de comunicació donada mot 1
llengua viva
Lingüística i sociolingüística
Llengua que encara es parla (per oposició a llengua morta).
virtuema
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de B.Pottier, conjunt de semes variables i connotatius d’un semema, actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs.
Per exemple, en el semema del mot vermell , al conjunt de semes denotatius, genèrics classema i específics semantema , poden ésser afegits eventualment els semes vituals de “perill”, “partit polític”, “passió”, etc
valor lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Segons F. de Saussure, sentit d’una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l’interior d’un sistema lingüístic.
El valor s’oposa a la significació, definida per referència al món material a la substància Les unitats lingüístiques resten les mateixes, siguin quines siguin llurs realitzacions fòniques o gràfiques, d’on es dedueix que la llengua és una forma, no una substància
való
Lingüística i sociolingüística
Dialecte francès, amb notables influxos germànics, parlat a la regió més septentrional de la Romània, majoritàriament en territori de l’actual Bèlgica.
Comprèn els grups següents el való pròpiament dit, que cobreix l’àrea més extensa de les contrades de Lieja, les Ardenes, Namur i una zona que va de Chimay a Nivelles per Charleroi-Thuin, el lorenès , a la contrada de Virton, el xampanyès , en algunes localitats del baix Semois, i el picard , a les regions de Mons-Soignies-Ath-Tournay-Mouscron
valencianisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del dialecte valencià emprat en un altre dialecte o en una altra llengua.
utoastecatano
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies, moltes de les quals desaparegudes, de l’Amèrica del Nord, l’extensió de la qual comprèn les regions occidentals des del Canadà fins a Mèxic.
Es divideix en dos grups, l'utoasteca i el tano
utoasteca
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües ameríndies de l’Amèrica del Nord, pertanyent a la família utoastecatano, que s’estén des dels estats de Montana i Oregon fins a Mèxic.
Hom el divideix en els subgrups xoixon-comanx, ute-paiute, hopi, pima-papago, tarahumara i astecoide, alhora dividit en diverses llengües, entre les quals la nahua