Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
americanisme
Lingüística i sociolingüística
Peculiaritat de les llengües europees parlades a Amèrica, sobretot quan transcendeix a la llengua culta local o fins i tot a l’ús del país europeu originari.
amalgama
Lingüística i sociolingüística
Fusió de dos mots contigus en un de sol (del, equivalent a de més el), o anàlogament de dos morfemes contigus (dus, en contrast amb la forma diftongada duus, que distingeix el radical de la desinència); un cas particular és l’haplologia.
alt alemany
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes de l’alemany que han sofert la segona mutació consonàntica.
Comprèn els dialectes alt-alemanys inferiors, anomenats en alemany Mitteldeutsch ‘alemany mitjà’, occidental i oriental, i els alt-alemanys superiors, anomenats Oberdeutsch ‘alemany superior’, alamànic i bavarès
al·latiu
Lingüística i sociolingüística
Cas que indica el terme final d’un moviment.
alifat
Lingüística i sociolingüística
Nom donat al conjunt ordenat de les vint-i-vuit consonants de l’alfabet àrab.
aliança de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que, no emparentades, presenten certes característiques comunes.
Hom troba un exemple d’aquest fenomen en les llengües balcàniques, on algunes perífrasis verbals, per exemple, arriben a ésser comunes a llengües com l’albanès, el romanès, el grec modern i el búlgar Concepte introduït per Jakobson i Trubečkoj amb el mot alemany Sprachbünde
alfabetitzar
Lingüística i sociolingüística
Posar per ordre alfabètic una sèrie de mots, de grups de mots, etc; dit especialment de les cèdules lexicogràfiques o de les fitxes d’un catàleg.
Hom alfabetitza segons l’ordenació de l’alfabet de l’idioma propi, la qual sol diferir d’un idioma a l’altre Quan es tracta de sèries compostes, totalment o parcial, de grups de mots, hom pot alfabetitzar mot per mot quan el primer mot d’un grup és l’únic que compta primàriament i lletra per lletra quan totes les lletres d’un grup de mots són considerades com si formessin un sol mot Així, el grup de mots flor de neu seria ordenat davant el mot flora en una ordenació mot per mot en canvi, en una ordenació lletra per lletra, aquest darrer aniria al davant Modernament, hom sol preferir l’…
albanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada per uns quatre milions d’individus a Albània principalment, a Kosovo (on és llengua oficial) principalment, a Sèrbia i Montenegro, al N de Macedònia i en algunes regions de la Itàlia meridional italoalbanès
, especialment a Calàbria, Basilicata i Sicília, i en algunes regions de Grècia.
L’albanès consta de dos dialectes molt acostats, dividits pel riu Shkumbin al N el geg conreat literàriament, i al S el tosk base de l’albanès oficial d’ençà del 1945, separats pel parlar de transició de la zona d’Elbasan El desconeixement de l’albanès antic el primer text, en dialecte tosk , és del s XV i la influència grega, turca, eslava i llatina fan que sigui difícil d’establir-ne el grau de relació amb les altres llengües de la mateixa família Des del 1908 l’albanès se serveix de l’alfabet llatí
aixanti
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua àkan parlat pels aixantis.