Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
segment
Lingüística i sociolingüística
Resultat de l’operació de partir una cadena parlada en unitats discretes, cadascuna de les quals representa un morfema
.
Continuant el procés de partició, cada morfema pot ésser segmentat en altres unitats discretes constituents, els fonemes fonema La segmentació serveix per a la identificació de les unitats discretes commutació i en precisa la classificació segons les relacions paradigmàtiques paradigma i sintagmàtiques sintagma que hi ha entre elles
derivat secundari
Lingüística i sociolingüística
Derivat format d’un mot ja existent: generos-itat.
genitiu saxó
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès.
Consisteix a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ' s , al nom a què es refereix Peter's son , ‘el fill d’en Pere’
mot satèl·lit
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca; per exemple, entorn del mot cap giren els mots satèl·lits testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.
La designació és deguda a W von Wartburg
sard
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, particularment arcaica, testimoni, segons la majoria d’estudiosos, de la llatinitat d’Àfrica, que ocupa un lloc propi entre la Romània oriental i l’occidental.
És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques, aràbigues,…
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…
llengües samoiedes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.
Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les llengües…
samoà
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup polinesi, pertanyent al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlada per unes 130.000 persones a les illes Samoa.
És llengua oficial a la Samoa Occidental independent El seu sistema fonètic és extremament simple ignora els nexes consonàntics, només admet sons vocàlics al final de paraula La morfologia nominal és caracteritzada per tres nombres singular, plural i dual, i en els pronoms per una forma exclusiva i una altra d’inclusiva El pronom personal té dual i plural de primera persona El sistema verbal és també extremament simple Ha manllevat, des del segle XIII, nombroses paraules de l’àrab
samarità
Lingüística i sociolingüística
Forma de l’arameu occidental, parlat i escrit —ultra l’hebraic, el grec i l’àrab— des del segle IV aC fins al segle XI pels samaritans.
Es caracteritza per la desaparició quasi sistemàtica de les consonants laríngies L’escriptura —sempre en caràcters hebraics primitius alfabet hebraic— és la que es manté al llarg dels segles en la seva literatura, sobretot litúrgica i exegètica
salish
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades pels autòctons des les Muntanyes de la Costa fins a la Colúmbia Britànica, als estats de Washington, Idaho i NW de Montana.
Comprèn el coeur-d’alène, kalispel, bela-coola, tillamook , etc Parlades el 1780 per uns 50 000 individus, actualment són en regressió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina