Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
polirrize | polirriza
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que forma els seus temps a partir d’uns temes que procedeixen d’arrels diverses (com en llatí fero/tuli/latum, o en català vaig/aniré).
Són anomenats també polirrizes els verbs que, formant els temps a partir de temes que procedeixen d’una mateixa arrel, apareixen, però, diferenciats, a causa de les transformacions fonètiques que experimenten
llengües polinèsies
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües pertanyents al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlades per un milió de persones a les illes de la Polinèsia.
Les més importants són el samoà , parlat a l’illa de Samoa per unes 200000 persones, el maori , parlat a Nova Zelanda per unes 100000 persones, el hawaià a les illes Hawaii, el tahitià a les illes de la Societat, i d’altres parlars menys estesos localitzats a les illes Marqueses, Tuamotu, Mangarewa i Tonga
poligènesi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica.
La metafonia asturiana, per exemple, té parallelismes amb els dialectes del sud d’Itàlia es pot explicar com a poligènesi sense recòrrer a una colonització sud-itàlica
polifònic | polifònica
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grafema o lletra que té dos o més valors fonètics.
polàbic
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava occidental, pròpia dels polabis, que s’extingí vers la fi del segle XVIII.
plural inclusiu
Lingüística i sociolingüística
Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més vosaltres, amb exclusió d’ells.
plural exclusiu
Lingüística i sociolingüística
Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb exclusió de vosaltres.
mot ple
Lingüística i sociolingüística
Des d’un punt de vista formal, aquell mot que pot tenir oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple, el/l’, la/l’, me/’m, em/m’, de/d’.
Des d’un punt de vista semàntic, són mots plens els lexicals, per oposició als purament gramaticals, considerats buits de sentit, com les preposicions, les conjuncions i altres elements gramaticals de relació lexema, morfema
piemontès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes italians pertanyents al gal·loitàlic, estesos pel Piemont.
Es decanten en molts trests cap al galloromànic palatalització de U lüm
picard
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.
Respecte el francès presenta diverses particularitats, entre les quals el manteniment de la c llatina davant a picard, canter , cose francès, chanter , chose , ambdós del llatí cantare , causa l’article femení la i les formes pronominals mon , ton , son prenen la forma le i men , ten , sen , respectivament