Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
pertinent
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un tret fònic que és fonològicament rellevant.
Cada llengua és una particular organització de trets pertinents i no pertinents, des del punt de vista fonològic En un mot com ara cas kás, la sordesa del primer fonema és pertinent, per tal com el distingeix de gas gás, mentre que la sordesa o la sonoritat del tercer fonema depèn, en català, de la seva assimilació, ja no pertinent, al so que segueix cas fàcil enfront de cas difícil
persa
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup irànic, amb nombrosos dialectes, parlada a l’antiga Pèrsia, a l’Iran i a gran part de l’Afganistan.
Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels segles VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara en grec L’…
permutació
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat per l’escola lingüística glossemàtica, aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió.
Hi ha permutació possible, per exemple, entre gos i gat en expressions com ara El gos mira el gat i El gat mira el gos , des del moment que ambdues són gramaticals i semànticament distintes
permutable
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’element lingüístic capaç d’ésser canviat per un altre, si més no en un context determinat, sense esvair-ne la gramaticalitat.
Per a gairebé totes les escoles lingüístiques modernes, la característica de la permutabilitat, anomenada de maneres diferents, és decisiva per a definir una unitat de la llengua
llengües permianes
Lingüística i sociolingüística
Branca de llengües del grup finoúgric, de la família uraliana constituïda pel votiac i el ziriè, parlats a l’oest dels Urals centrals i septentrionals.
És una branca força homogènia, amb possibilitat d’intercomprensió entre els parlants de les llengües que l’integren El votiac i el ziriè coincideixen en més del 70% de llur lèxic Posseeixen un ric sistema de formes verbals no personals Totes dues desconeixen l’harmonia vocàlica uraliana
perfectiu | perfectiva
Lingüística i sociolingüística
Relatiu a l’aspecte o mode d’acció del verb en tant que indica una acció que, per la seva mateixa essència significativa, implica un final; per exemple, en el cas de verbs com néixer, morir, arribar, anomenats perfectius.
Sovint és usat com a sinònim de perfet
nuer
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup nilòtic parlada pels nuers.
llengües nubianes
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües sudàniques orientals de la família niloticosahariana parlades en una àrea que abasta, aproximadament, les dues ribes del Nil entre l’alt Egipte i el N i diversos enclavaments del NE del Sudan.
Seguint el curs del Nil de N a S, hom classifica aquestes llengües en tres grups el kenuzi, el mahas i el dongola o dongolès a banda, als turons de Nuba nubià dels turons hom parla el midobi i el birked Les llengües nubianes fan ús dels sufixos en la declinació del substantiu set casos Històricament hom pot assenyalar tres etapes en el desenvolupament de les llengües nubianes el vell nubià, el nubià mitjà del s VIII al principi del s XIV i el nubià modern, que hom escriu emprant una forma modificada de l’alfabet copte
normalització lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sòciocultural a través del qual una llengua no cultivada s’adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical (normativització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua (extensió social o normalització lingüística).
Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat del sistema…