Resultats de la cerca

És documentat des del ~600 fins al 146 aC caiguda de Cartago, que donà pas al neopúnic , l’ús del qual es prolongà fins al s VI dC Les diferències del púnic respecte al fenici són d’ordre lingüístic, degudes a l’evolució interna de la parla i, sobretot, al substrat libicoberber de Cartago ús més freqüent de les matres lectionis , de l’article, etc i gràfic l’escriptura és més cursiva En el neopúnic aquestes diferències s’accentuaren emprament regular de matres lectionis com a vocals, confusió de les guturals, escriptura molt cursiva fins al punt d’esdevenir illegibles els texts, etc Les…

Extingit a la fi del s XVII a causa de la creixent penetració de l’alemany, és conegut per les traduccions de tres catecismes i de l' Encheiridion de MLuter s XVI i pels vocabularis recollits per Elbing s XV i per Simon Grunau s XVI

Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez

Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de labiodental v vaca…