Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre…
banc de dades terminològiques
Lingüística i sociolingüística
Dipòsit d’informació especialitzada, sovint format per una o diverses bases de dades, i concebut per a resoldre una finalitat específica.
La seva formalització és diferent segons els casos Per als seus creadors, un banc de dades és una base de dades immensa i manipulada per un gestor de base de dades per als usuaris, és un gran dipòsit d’informació interrogable a través d’un menú i, per tant, un producte acabat i tancat sobre el qual no es pot intervenir Com a exemples de bancs de dades terminològiques podem destacar Termium o Eurodicautom, que són construïts sobre una base de dades relacional
ídix
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, parlada per uns vuit milions de persones.
Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA
Wilhelm Giese
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i etnòleg.
Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13 Jahrhunderts ‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’, complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença Publicà moltes recensions de llibres catalans i collaborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis Romànics Fou…
txibtxa
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica del Sud i de l’Amèrica Central que comprèn diverses llengües i dialectes relacionats amb l’antiga llengua dels txibtxes, actualment desapareguda.
Les tribus que les parlen s’estenen des dels confins de Costa Rica i Nicaragua, al N, fins al golf de Guayaquil, al S, tot al llarg de la costa del Pacífic, s’endinsen als altiplans colombians i equatorians i arriben fins als vessants orientals de la serralada andina Hom sol classificar-les en quatre grans grups talamanca-barbacoa amb els subgrups guatuso, talamanca, cuna i barbacoa , dorak-guaymi amb moltes varietats dialectals, en gran part extingides, txibtxa-arauac amb els dialectes antic txibtxa, rama, arauac, tunebo , etc i páez amb els dialectes páez,…
txadià
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües (unes 150) parlades al nord de Nigèria, al nord del Camerun i al sud del Txad.
Hom l’anomena també txadià o nigerotxadià Les més importants, d’W a E, són el haussa, única llengua de cultura, l' angas , el ron , el bola , el tangale , el margi , el batta , el musgu , el massa , el mubi , etc Una de les característiques és l’ús de pronoms febles davant el verb, que, en part, són idèntics als prefixs i als sufixs personals del camitosemític Altres característiques que l’emparenten amb el camitosemític són la desinència femenina a , l’ús del pronom femení ta , de la partícula d’annexió n , etc Per això alguns lingüistes, com JLukas, creuen que es…
Helmut Hatzfeld
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva…
pali
Lingüística i sociolingüística
Llengua canònica del budisme Theravāda i literatura annexa.
És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna…
toponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc.
La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat…
georgià
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica, la principal del grup de llengües kartvelianes.
Presenta dues etapes el georgià antic o clàssic i el georgià modern Aquest és parlat a Georgia, on és llengua oficial És parlat per uns 4 milions de persones La declinació té vuit casos nominatiu en dues formes, predicatiu, vocatiu, genitiu, instrumental, locatiu-datiu i terminal El plural té dues formes, equivalents a un plural i a un collectiu El verb té dos grups principals semblants als sistemes grec o armeni o als aspectes del verb eslau el de present present, imperfet, futur primer i imperatiu primer i el d’aorist aorist, futur segon i imperatiu segon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina