Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
element
Lingüística i sociolingüística
Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
Segons Malmberg, tot element és sistemàtic, però també convencional Depèn, per tant, de la natura de la llengua i ensems del tipus gramatical que sobre ella s’apliqui període, sintagma, locució, mot, síllaba, morfema, fonema, morfofonema, tret pertinent, suprasegment, sema, etc
mot accessori
Lingüística i sociolingüística
Unitat lingüística morfològicament independent, la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats i acostuma, per això, d’ésser incapaç de presentar-se sola en tota comunicació adient.
En català hi ha accessoris com ara a , de , però , generalment preposicions i conjuncions que pressuposen sempre un context ve a Barcelona, ve de Barcelona
unitat accentual
Lingüística i sociolingüística
Segment de la frase a l’interior del qual és creat un contrast entre diverses unitats accentuables.
La unitat accentual sovint coincideix amb un mot, però pot comprendre també algun o alguns mots addicionals no accentuats, anomenats clítics Així, a la frase l’oli/anava/escampant-se/per terra hi ha quatre unitats accentuals
unitat accentuable
Lingüística i sociolingüística
Cada un dels segments d’una unitat accentual que són posats en contrast entre ells per mitjà de l’accent.
En la majoria de les llengües, i entre elles el català, la unitat accentuable coincideix amb la síllaba anomenada tradicionalment síllaba tònica, però en un petit nombre de llengües, entre elles el grec clàssic, la unitat accentuable és, o pot ésser, la mora
mot accentogen
Lingüística i sociolingüística
En fonologia estructural, sintagma que pot constituir una unitat accentual a diferència dels clítics.
Els mots accentògens en la terminologia clàssica són els anomenats mots tònics
absolut | absoluta
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma, l’ús o la significació autosuficient o no relacionada amb una altra.
abrucès
Lingüística i sociolingüística
Dit del dialecte italià del grup centromeridional parlat als Abruços.
abkhaz
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua caucàsica del grup llengües abkhazoadigués, parlada per unes 10.0000 persones a Abkhàzia (Geòrgia) i, en la seva variant abazí a l’oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (Rússia)..
Té una literatura que es mantingué en estat oral fins al darrer quart del segle XIX El 1865 fou creat l’alfabet D’entre els escriptors destaquen D Gulia 1874-1960 i S Tšamba 1886-1937