Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, especialment…
amorita
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central.
Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita
nepalès
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup central de la família indoària.
Emparentada amb el grup tibetobirmà, és parlada al Nepal
apitxat
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior.
Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b o fricativa…
asturià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte de Bragança (Portugal).
Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes…
maia-quiché
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família maia-zoque parlades a l’Amèrica Central.
És format per les llengües huaxteca, maia, mam, quiché i tzeltal, a més del chol , antigament parlat des de Tabasco fins a Hondures
llengües cuixítiques
Lingüística i sociolingüística
Una de les sis branques de la família de llengües afroasiàtiques.
Són parlades en una regió que s’estén des de Bāb al-Mandab fins a Kenya i des del desert d’Egipte fins a Tanganyika Només en part coincideixen amb la parla dels pobles cuixítics Núbia, Abissínia i Somàlia El nom deriva de Cuš, el fill de Cam, segons la Bíblia, idèntic al terme geogràfic emprat pels antics egipcis per a designar la regió de Núbia Consten de cinc grups de llengües, força diferenciades entre elles septentrional beja, central agau, oriental sahoafar, galla, somali i d’altres, occidental kaffa i d’altres i meridional mbugu i burungi Totes aquestes llengües es…
llengües semítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XVIII, el conjunt de llengües parlades pels pobles semites.
Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’…
llengües nilosaharianes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes parlades en una àrea que abasta de Mali a Etiòpia i d’Egipte al N de Tanzània.
Comprèn els grups koma, maba, saharià llengües saharianes, sudànic oriental, sudànic central llengües sudàniques, kunama, berta i dues llengües independents el songhai i el fur
uigur
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup nord-oriental conservada fins al segle XIX a l’Àsia central.
S'escrivia en l’alfabet del mateix nom, derivat de l’antic sogdià, que substituí el primitiu alfabet utilitzat en les inscripcions d’Orkhon i de Yenisü s VIII En aquesta llengua es produí una literatura d’influència xinesa i iraniana sobre temàtica eminentment religiosa budisme, nestorianisme i maniqueisme L’alfabet uigur, base del mongol al s XIV, fou substituït per l’àrab arran de la islamització progressiva dels pobles turcs al s XIX Actualment rep aquest nom el conjunt de dialectes del Xinjiang xinès, parlats per uns quatre milions d’individus, pròxims a l’uzbek i al txagatai, que hom…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina