Resultats de la cerca

Durant els ss V i IV aC, els més importants foren el llatí, l’osc i l’umbre

Maula dels omeies i descendent de la noblesa visigòtica, fou cadi de Còrdova i mestre d’ibn al-Faraḍī Autor de la Ta'rīh iftitāḥ al-Andalus ‘Història de la conquesta d’Al-Andalus’

Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…

De la conquesta ençà, aquesta família de llengües ha retrocedit molt i no tan sols enfront del castellà, sinó també enfront del quítxua, afavorit pels missioners espanyols després d’haver-ho estat per l’imperi inca Tanmateix, és encara, amb el quítxua i el guaraní, una de les grans famílies de llengües índies sud-americanes

A l’època de la conquesta del país per la corona hispànica el parlaven de 2 a 5 milions d’individus, però la influència del castellà feu que hi hagués una regressió de la llengua, de la qual mai més no s’ha pogut recuperar El nahua té tres dialectes el nàhuatl, o asteca clàssic, el nàhual i el nàhuat, aquest darrer a punt de desaparèixer

Estès pel nord-oest de França, en època de la conquesta normanda de la Gran Bretanya s XI fou portat a l’illa, on adoptà la denominació d'anglonormand Algunes característiques del normand, conservades parcialment fins avui, són l’ús de - e i - ei en lloc de - oi , l’ús de - o - o - u - per - ou -, - eu -, el manteniment de la pronunciació velar de c i g davant a , el manteniment de l’aspirada inicial, l’ús de - om , - on en la primera persona del plural en lloc de - ons

Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació s’estableix mitjançant…

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al s V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots introduïts pels…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, el 1920, amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana Aplegà al Marroc els materials publicats a Textos màgics del nord d’Àfrica 1923 Amb Els textos dels historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia 1922 inicià l’estudi de les fonts musulmanes referides a Catalunya, que prosseguí a Historiadors aràbics referents a la conquesta catalana 1932 publicat el 1987 Catedràtic d’hebreu a la Universitat de Barcelona des del 1932, malgrat haver guanyat…

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…