Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Eduard Feliu i Mabres

Eduard Feliu i Mabres
© Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Història
Lingüística i sociolingüística
Hebraista.
Durant l’adolescència estudià de manera autodidacta llengües, entre els quals l’hebreu des del 1958, i literatura El 1964 ingressà al monestir de Montserrat, que abandonà el 1967 per a anar a Israel, on visqué quatre anys i estudià hebraística a la Universitat Hebrea de Jerusalem Retornat a Catalunya 1971 s’installà a Barcelona on prosseguí els seus estudis, centrats cada cop més en la cultura jueva a la Catalunya medieval i desvinculat, però, del món acadèmic El 1985 fou cofundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, que presidí des del 1988 fins a la seva dissolució, i…
Eduard Valentí i Fiol
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista, historiador de la literatura i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…
,
Leonard Bloomfield
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà d’origen alemany.
Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el…
Joan de Giorgio Vitelli i Simon
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Dret
Escriptor i traductor.
Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’ Eduard Toda als arxius algueresos Destacat representant de la renaixença catalana a l’Alguer, és autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català els poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans també traduí alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès
,
Josep Llobera i Ramon
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i activista cultural.
Lingüista i activista cultural Cofundador a Cornellà de Llobregat de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, hi organitzà la secció sardanista i cursos de català, que impartia gratuïtament durant el franquisme, l’únic que ho feia en aquesta població durant el franquisme Posteriorment s’incorporà a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català JAEC, i del 1971 al 1988 fou corrector lingüístic de l’ Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de Ramon Aramon i Serra Collaborà també amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, participà en el volum 3 de la …
micmac
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu ameríndia que habita les costes de Nova Escòcia i les illes del Cap Breto i del Príncep Eduard i de Terranova.
Llur llengua és de la família algonquina
Rafael Marquina i Angulo
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític teatral i traductor.
Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad 1906, La Veu de Catalunya i El Imperial de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia 1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle, i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…
,
Artur Martorell i Bisbal
Artur Martorell i Bisbal
© Fototeca.cat
Educació
Lingüística i sociolingüística
Pedagog.
Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina 1907-09, que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní 1909, a les escoles de la Sagrada Família 1910-11 i a l’ Escola Vallparadís 1912-13 —on entrà en contacte amb Alexandre Galí—, fins a la seva titulació, el 1916 Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat 1915-17 Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball…
,
Institució de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart,…
llatinista
Lingüística i sociolingüística
Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.
Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…