Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Joseph Harold Greenberg
Antropologia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i antropòleg nord-americà.
El 1940 es graduà a la Northwestern University Illinois i posteriorment fou professor a les universitats de Columbia 1948-62 i Stanford 1962-85 Dedicat en un principi a la recerca de les llengües de l’Àfrica occidental, publicà durant els anys 1949-50 una sèrie d’articles, Studies in African Linguistic Classification i, el 1955 The Languages of Africa , on proposà una classificació de les llengües africanes alternativa a la tradicional, formada per quatre grans troncs nigerokurdufanià, afroasiàtic, niloticosaharià i khoisan, que fou àmpliament acceptada Més controvertides foren les…
koma
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’oest d’Etiòpia.
Tradicionalment considerada com a una llengua independent Greenberg la inclou com a una branca de la família niloticosahariana
bària
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de les planes interiors d’Eritrea, entre els rius Atbara, a l’est, i Mareb, al sud.
Els bàries aproximadament 100 000 són agricultors islamitzats de raça nilòtida Llur llengua pertany al grup charinilòtic, segons la classificació de JH Greenberg
songhai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels songhais.
Tot i que alguns autors no li reconeixen cap parentiu conegut, Greenberg la situa com a llengua independent dins la gran família niloticosahariana
fur
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al Dārfūr (Sudan) per uns 170 000 individus.
El seu parentiu amb altres llengües ha estat difícil d’establir i fou considerada com una llengua aïllada fins que Greenberg la inclogué en la branca niloticosahariana
banyun
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de Guinea-Bissau i del Senegal, entre els rius Casamance i Cacheu.
Els banyuns uns 18000 h practiquen principalment l’agricultura arròs, mill, moresc, mandioca, la pesca i la cria del bestiar porcí Posseeixen una organització familiar patrilineal i parlen una llengua del grup atlàntic, segons la classificació de Greenberg
buduma
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble africà de les ribes i de les illes del llac Txad.
Els budumes uns 20 000 individus es dediquen principalment a la pesca i la ramaderia i són de religió musulmana Llur llengua ha estat emparentada amb el haussa per MDelafosse, i JH Greenberg l’inclou en el grup txedià
bari
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça nilòtida de l’extrem sud del Sudan, entre ambdues ribes de Bahar el Djebel i el llac Rudolf.
Els baris uns 35000 individus practiquen l’agricultura i la ramaderia i són dividits en clans patriarcals exogàmics La llengua, parlada per 520000 individus de diversos pobles bari, mondari, kuku, fajulu, etc, pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg
baule
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça sudànida del centre de la Costa d’Ivori, entre el riu Bandama i el riu Nzi, format de la mescla dels pobladors autòctons guros i senufos amb immigrats aixantis.
Els baules 400000 individus, aproximadament són agricultors de la selva i pescadors De cultura desenvolupada, dominen el treball dels metalls or, coure i posseeixen un nivell remarcable en les arts plàstiques màscares, figures, ceràmica Segons la classificació de JH Greenberg, parlen una llengua del grup kwa
barabra
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu de les poblacions núbies del Nil mitjà, entre Egipte (sud d’‘Aswān) i el Sudan (regió Septentrional).
Representen un tipus racial originari semblant a la població agrícola d’Egipte, amb una forta influència nilòtida exercida des de temps molt antic Practiquen principalment l’agricultura i emigren en gran nombre a les ciutats d’Egipte com a servents o petits menestrals Són de religió islàmica llur llengua, anomenada també nuba , pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg Els barabres formaven part dels nuclis cristians de Núbia que no foren islamitzats fins al s XIV, quan s’hi infiltraren tribus nòmades àrabs, les quals, al final del segle, fundaren el…