Resultats de la cerca

Juntament amb K Brugmann, formulà el programa d’innovació —coneguda amb el nom d’"innovació dels neogramàtics"— dels estudis lingüístics 1878 i publicà la sèrie de Morphologische Untersuchungen 1878-1910 Anuncià la llei coneguda pel seu nom llei d’Osthoff , segons la qual tota vocal llarga s’abreuja davant una sonant r, l, m, n i també davant i, u com a segon element de diftong seguida de consonant

Deixeble a Leipzig de Georg Curtius i de Leskien Fou el membre principal del grup dels neogramàtics i en sintetitzà l’ideari Una bona part de la seva obra, tant en germanística Deutsches Wörterbuch , ‘Diccionari alemany’, 1896 Deutsche Grammatik , ‘Gramàtica alemanya’, 1916-20 com en lingüística general Principien der Sprachgeschichte , ‘Principis d’història de la llengua’, 1880, continua vigent

Estudià a Marburg i Leipzig i fou professor a les universitats de Marburg, Zuric, Münster i Halle, a l’última de les quals féu alguns cursos de literatura catalana Especialista en filologia francesa i occitana, d’entre les seves nombroses obres cal destacar Geschichte der altfranzösischen Literatur ‘Història de la literatura francesa antiga’ i els Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache ‘Monuments de la literatura i la llengua provençals’ 1883, així com diversos estudis sobre Lo codi occità i edicions de texts medievals Fundà i dirigí una Bibliotheca Normannica Cedí a l’Institut d’…

Fou capdavanter de la moderna anàlisi vectorial i autor de diversos manuals d’aritmètica i de trigonometria entre altres, de Die Wissenschaft der extensiven Grössen oder die Ausdehnungslehre ‘La ciència de les magnituds extensives o la teoria de l’extensió’, 1844 i de Die Ausdehnungslehre 1862 i, com a lingüista, de Wörterbuch zum Rig-Veda ‘Diccionari del Rig-Veda’, 1875 i una traducció del Rig-Veda 1876-77

Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort El 1876 publicà un article sobre les nasals sillàbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker ‘neogramàtics’ i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme El 1885 publicà Griechische Grammatik , i del 1886 al 1900, juntament amb…

Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…

Tanmateix, cal no confondre el concepte de filologia amb el de lingüística, malgrat llur connexió constant i l’ús indistint que hom n'ha fet en anglès, per exemple, són sinònims L’intent de distinció d’aquests conceptes és recent, car la lingüística, com a ciència específica del llenguatge, s’ha desenvolupat a partir del s XIX i s’ha anat independitzant de la filologia Estrictament parlant, la filologia és una ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc En aquest aspecte, la filologia és una gran auxiliar de la…