Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Guiniforte Barzizza
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià, fill de Gasparino Barzizza (Barzizza, Llombardia 1354 — Milà 1431), també humanista.
El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita
Angelo Mai
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Ingressà en la Companyia de Jesús 1799, i treballà a la Biblioteca Ambrosiana, fins que fou nomenat prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1819 El 1838 fou creat cardenal Excellí en la publicació de texts i en l’estudi dels palimpsests, que li proporcionaren grans descobriments el tractat De republica de Ciceró, obres de Frontó, Plaute, etc, celebrats per Leopardi en la seva oda Ad Angelo Mai 1820 Entre les seves publicacions es destaquen Scriptorum veterum nova collectio en deu volums, 1825-38, Classicorum auctorum e vaticanis codicibus editorum series en deu volums, 1828-38 i Nova…
Cesare Segre
© Universitat de les Illes Balears
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Filòleg i crític literari italià.
De família sefardita, estudià a la Universitat de Torí, on es llicencià el 1950 Ensenyà a Trieste i, des del 1960, fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Pavia Fou codirector de diverses publicacions especialitzades, d'entre les quals sobresurt la revista Strumenti critici Publicà antologies i edicions crítiques, i coordinà miscellànies, reculls, etc, com ara Lingue, stile e società 1963 Capdavanter de l'estructuralisme a Itàlia, els seus interessos abastaren pràcticament totes les èpoques i també, molt especialment, el camp de la teoria literària Tingué així mateix una…
milanès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gal·loitàlic, anomenat més pròpiament llombard, estès per la Llombardia i amb nuclis al Piemont, al cantó de Ticino, a les valls grisones i al Trentino.
En llombard hi ha pèrdua de vocal final que no sigui -a , palatalització de CL > č i de GL > ǧ, eliminació de consonants dobles, etc El llombard es divideix en dos grups l’oriental i l’occidental, separats per l’Adda, i que presenten trets diferencials en oriental cau la nasal final i en occidental no en occidental hi ha obertura vocàlica i > e i u > ö i en oriental no En el camp del lèxic tegnola W/ grignàpula E, ‘ratapinyada’, etc