Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
songhai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble negroide que habita al curs mitjà del Níger, entre Niafunké i Kandi.
El seu origen prové d’un mestissatge complex, en el qual els elements predominants serien el tuàreg i el fulbe Islamitzats des del segle XI i organitzats en castes, es dediquen principalment a l’agricultura i a l’artesania Dividits actualment entre la República de Mali i Nigèria, al segle XV formaren un potent estat musulmà Songhai, afavorit per llur posició geogràfica en la cruïlla de les rutes comercials centreafricanes
dogon
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup gur (o voltaic) parlada per unes 300 000 persones a Mali i Burkina Fasso.
llengües nilosaharianes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes parlades en una àrea que abasta de Mali a Etiòpia i d’Egipte al N de Tanzània.
Comprèn els grups koma, maba, saharià llengües saharianes, sudànic oriental, sudànic central llengües sudàniques, kunama, berta i dues llengües independents el songhai i el fur
amazic
Lingüística i sociolingüística
Llengua afroasiàtica parlada en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.
És la llengua dels amazics o berbers, que és com anomenaren aquest poble els grecs i els romans i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII L’amazic és essencialment una llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels…
àrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de les llengües semítiques.
Gramàtica i sintaxi Bé que hom pot distingir-hi diverses varietats, procedents de les diferents parles preislàmiques, hom entén per llengua àrab la parlada al centre d’Aràbia al segle VII, anomenada àrab literari o clàssic , i en la qual fou escrit l’Alcorà L’expansió de l’islam, l’ortodòxia del qual no permet la traducció del llibre sagrat, obligà a l’estudi de la llengua, la qual, ultra aquesta necessitat religiosa, esdevingué aviat llengua administrativa, comercial i literària dels països islamitzats La combinació de —generalment— tres de les vint-i-vuit consonants de què consta l’alifat…