Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle…

Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de Madrid Fou…

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962

Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti  i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…

Llicenciat en dret i doctorat en sociologia per la Universitat de València, fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant Treballà com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on fou cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics En aquest càrrec, creà la base de dades més completa sobre la situació del valencià, centrada sobretot en la realització d’enquestes sobre l’ús i el coneixement de la llengua Fou collaborador de Serra d’Or , Gorg , Cuadernos para el Diálogo  i El País , entre altres publicacions El seu primer…

Doctor en filologia romànica per la Universidad Central de Madrid 1969 Deixeble de Rafael Lapesa, s’especialitzà en gramàtica i lexicografia Treballà en el Diccionario histórico de la lengua española  durant trenta-un anys, primer com redactor 1962-68, després com redactor en cap 1968-81 i finalment com a director 1981-93 D’entre les seves obres es destaquen Metodología de lengua y literatura españolas en el Bachillerato 1961, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española 1961, Arniches y el habla de Madrid 1970, premi Rivadeneira de la Real Academia Española 1969,…

Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana  de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en contacte amb l’…

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del…

Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat del sistema…

L’any 2019 va ser un any atapeït d’esdeveniments polítics, socials i culturals als diferents territoris de parla catalana A Catalunya , en l’apartat judicial, el Tribunal Constitucional va avalar el model lingüístic del sistema educatiu, però va anullar deu articles de la Llei d’educació del 2009 La impossibilitat de tenir traducció simultània durant el judici del procés independentista va generar diverses mostres de rebuig , en un any en què les sentències en català van arribar a ser només d’un 7,7% En aquest sentit, el Consell d’Europa també va demanar a l’Estat espanyol que assegurés la…