Resultats de la cerca

Amb el crític literari IARichards publicà The Meaning of the Meaning 1923, en el qual aborda la teoria del llenguatge des d’un punt de vista psicologista En Basic English 1930 i The System of Basic English 1934 proposà i esbossà la creació d’un anglès estàndard, especialment apte per a la comunicació internacional, adoptat posteriorment en nombrosos mètodes d’ensenyament d’aquest idioma

Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat

Fou creat pel lingüista Zhou Youguang  per encàrrec del règim comunista xinès amb l'objectiu de difondre la pronúncia del mandarí  de Pequín com a estàndard a la resta del país i per unificar les formes dels noms propis en documents oficials i diplomàtics Consta de 20 consonants i 6 vocals de l’alfabet llatí Té els precedents en diversos intents del principi del segle XX de crear un alfabet fonètic, que tingueren un fort impuls a partir de la revolució 1949 L’ús exclusiu del Pinyin per part del govern de la Xina continental a partir del 1979 contribuí a arraconar altres sistemes…

Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat l’alfabet…

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica  1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica  fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…

De nom de naixement Zhou Yaoping, provenia d’una família de funcionaris de la dinastia Qing Estudià a Xangai lingüística i economia, títol que obtingué a la Universitat de Guanghua 1927 Després de la invasió japonesa 1933 fugí a Chongqin i treballà en un banc, que el 1946 l’envià com a representant als Estats Units El 1949, després de la presa del poder pels comunistes, retornà a la Xina i fou professor d’economia a la Universitat de Fudan Xangai A la segona meitat dels anys cinquanta anà a Pequín a requeriment de les autoritats, que reclamaven un lingüista per a simplificar l’escriptura del…

Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis, freqüentà la…

Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…

Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…