Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pere Ramis i Ramis
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat i traductor.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura
,
Antoni Fernández de Calderón i de Toledo
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat, filòleg i historiador.
Baró de Santa María das Arenas Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora 1752-62 El 1762 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d’història, d’epigrafia i d’etimologia catalana
Jaume Antoni Prohens i Bennàsser
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Història del dret
Advocat, antiquari, poeta i lingüista.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de lleis a la universitat balear Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts, de la qual escriví els estatuts Reuní una notable collecció d’antiguitats, incunables i còdexs lullians Presentà el projecte de recollir les poesies cultes i cançons populars de Mallorca, en una circular del 1838 o el 1841, en vers, que repartí impresa entre els literats mallorquins Sembla que escriví un diccionari i una ortografia mallorquina i és autor d’unes Octaves biblingües 1837 i del llarg poema polimètric Origen del…
,
Francesc Jaume Jaubert de Paçà
Historiografia catalana
Agronomia
Dret
Lingüística i sociolingüística
Erudit, historiador, agrònom, administrador i advocat.
Vida i obra Personatge polifacètic, estudià a París, serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Baró de Paçà Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture París, basat en un treball de camp fet a Catalunya i València A Catalunya,…
, ,
Josep Móra i de Casanova
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i hel·lenista.
Advocat, el 1844 ingresà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848 Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató 1844, publicat després en La Abeja i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques
Julio Casares
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i crític.
Advocat, entrà al ministeri d’estat, on dirigí 1915 l’oficina d’interpretació de llengües i exercí diversos càrrecs diplomàtics fins a ésser delegat 1921 d’Espanya a la Societat de Nacions El mateix 1921 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari general perpetu des del 1939 Publicà, entre d’altres obres, Crítica profana 1915, Crítica efímera 1918, l’important Diccionario ideológico de la lengua española 1942, on agrupà els mots per analogies de significació, i Introducción a la lexicografía moderna 1950, amb un pròleg de Wvon Wartburg
Joan Bastardas i Parera
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i romanista.
Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995,…
,
Joan Josep Amengual i Reus
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Periodisme
Escriptor, periodista, filòleg i polític liberal.
Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca 1820-22, Es Prat i sa Bufera 1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor 1822 Al Setmanari publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la…
, ,
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,
Lluís Nicolau i d’Olwer

Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, hel·lenista, periodista i polític.
Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro 1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…
, ,