Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
es
Lingüística i sociolingüística
Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural. Ex. Ara es vesteix. Es renta les mans: Es mengen un tros de pa.
És també emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Davant d’un verb començat en so de essa escrit s o c és preferible d’usar, en lloc de es , la forma se Se sent molt bé Se celebra cada any
llengua morta
Lingüística i sociolingüística
Llengua que ja no té parlants (com és ara el dalmàtic).
anàlisi
Lingüística i sociolingüística
Descomposició d’un element lingüístic, com ara una oració en frases i en mots.
En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la lingüística…
V
Lingüística i sociolingüística
Abreviatura de Vostra en expressions com ara Vostra Majestat (V M) i Vostra Senyoria (V S).
independent
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic no subordinat o lligat a cap altre, com ara l’oració principal.
text
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, tota manifestació lingüística gramaticalment analitzable, com ara una conversa, un poema, etc, i fins la mateixa llengua en conjunt.
En altres escoles, hom anomena text tots els elements lingüístics explícits o presents en un moment donat, per oposició a context o conjunt d’elements virtuals i implícits que també actuen efectivament en un moment donat
incorporant
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües, com ara l’esquimal, que resolen en un mot diversos morfemes de valor semàntic i de relació gramatical.
instrumentatiu | instrumentativa
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que, ensems amb l’acció, expressa l’instrument amb què aquesta és acomplerta, com és ara dallar (tallar farratge amb la dalla).
elatiu
Lingüística i sociolingüística
Dit del cas usat en algunes llengües, com és ara el basc, per a expressar separació, funció que normalment els idiomes llatins resolen a través de nexes preposicionals.
planificació lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.
Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…