Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
caló
Lingüística i sociolingüística
Denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica.
Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns…
caló
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge secret, amb mots d’origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes.
Tendeix a la materialització dels conceptes espardenyers , per ‘mossos d’esquadra’, fa ús de sufixos deformadors pernilaig , per ‘pernil’ blatinyi , per ‘blat’ bordanya , per ‘borda’, d’abreviacions llonga , per ‘llonganissa’ bufa , per ‘bufetada’, de deformacions críptiques o jeroglífiques, que fa difícil d’identificar el mot original caravinagres , per ‘carrabiners’, d’encreuaments fonètics i ideològics i d’abundants metàfores i metonímies xato , per ‘pistola’ calent , per ‘cafè’ Diversos escriptors catalans l’han utilitzat circumstancialment Josep Robrenyo, Juli Vallmitjana, Joan Pons…
gitano
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, pròpia dels gitanos.
A través de Pèrsia i d’Armènia s’estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica Anomenat en gitano Romanīčib , es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló El sistema vocàlic del gitano és parallel al del sànscrit La declinació presenta dos casos, el recte i l’oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país
Max Leopold Wagner
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Estudià a les universitats de Munic, Würzburg, París i Florència i fou professor a Istanbul, Mèxic, Berlín, Coïmbra i Urbana Especialitzat des de la seva jovenesa en els estudis sards, el seu interès s’estengué, tanmateix, per tota la Romània i es manifestà en diversos treballs d’una gran rigor científica Collaborador de l’atles lingüístic d’Itàlia dirigit per KJaberg i JJud, en féu les enquestes de Sardenya Entre les seves publicacions del tema sard cal recordar Das ländliche Leben Sardiniens im Spiegel der Sprache 1921, Studien über den sardischen Wortschatz 1930, Historische Lautlehre des…