Resultats de la cerca

Fou canonge de la Seu d’Urgell Traduí al castellà les obres d’Apià d’Alexandria, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos Barcelona 1592, feta a través d’una versió llatina De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares Tarragona 1596

Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del Noucentisme i,…

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—,…

Format al seminari de Vic i al monestir de  Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la  Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector i cap de l’…

Crític i hermeneuta, edità autors clàssics, sobretot grecs Plató, Aristòtil, Aristòfanes, etc i llatins Tit Livi i Tàcit, i occitans Collaborà al Corpus scriptorum historiae byzantinae

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Traduí, per a la Fundació Bernat Metge, les Tristes 1965-66 d’Ovidi, en collaboració amb Miquel Dolç, i les Pòntiques , també d’Ovidi 1985 És autora d’una traducció inèdita del poema Anabase, de Saint-John Perse Fou membre fundadora de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics

Abat de Guastalla, es traslladà a Roma el 1609, i posteriorment fou ambaixador de Francesco Maria Della Rovere, duc d’Urbino, a Venècia Proveït d’una extraordinària erudició -matemàtic, filòleg, filòsof, biògraf, traductor dels clàssics, etc-, destacà sobretot per les seves obres poètiques Nuatica 1585, poema didàctic sobre la navegació, Egloghe 1590, etc

Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques