Resultats de la cerca

Es llicencià en lletres clàssiques a la Universitat de Pisa 1957, on estudià filologia comparativa amb TBolelli És catedràtic d’italià a Reading, Anglaterra, del 1975 ençà S'identifica especialment amb l’estructuralisme europeu, en la tradició que va de Saussure a AMartinet És autor de La linguistica strutturale 1966, The Italian Language Today amb ALLepschy, 1977, Saggi di linguistica italiana 1978, Intorno a Saussure 1979, Nuovi saggi di linguistica italiana 1989, Sulla linguistica moderna 1989 i La linguistica del Novecento 1992 També edità A History of Linguistics 1994-98

A París 1812-16 edità manuscrits i una gramàtica del sànscrit La seva grandesa, però, cal cercar-la en la lingüística estricta El 1816 publicà Über das Conjugations-system der Sanskritsprache , on comparava la conjugació sànscrita amb les del llatí, el grec, el persa i el germànic, obra que és l’inici de la gramàtica comparativa de l’indoeuropeu, ensems amb els treballs de Rasmus Kristian Rask Amb Vergleichende Grammatik des Sanskrit, Zend, Griechischen, Lateinischen, Litthauischen, Altslavischen, Gothischen und Deutschen 1832-52 volgué remuntar-se fins a l’origen de tot el…

Els criteris per a organitzar la collecció de textos s’estableixen de manera acurada per a aconseguir que els materials que formen part del corpus siguin representatius, en un domini concret, d’una llengua per als corpus monolingües o de diverses llengües en el cas dels corpus multilingües En funció de la seva finalitat els corpus poden ésser generals o amb finalitats específiques segons el canal de producció dels textos emmagatzemats poden ésser corpus orals o corpus escrits i, tenint en compte el contingut dels corpus, poden ésser de llengua general o de diferents àmbits d’especialitzats…

El terme és, doncs, volgudament neutre entre el de família genètica i el d' aliança secundària , i aquesta neutralitat suggereix una de les qüestions crucials quant a la interpretació històrica dels resultats de la lingüística comparativa la dels criteris que cal exigir abans d’assumir que dues llengües tenen el mateix origen, tant més crucial que és una qüestió de principi metòdic, molt poc susceptible de verificació empírica Al s XIX hom tendia a identificar una llengua amb un “poble” ben definit que n'era “portador”, i a creure en l’absoluta impenetrabilitat de llengües i…