Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
baix llatí
Lingüística i sociolingüística
Terme poc precís que sol ésser emprat amb referència al llatí de l’alta edat mitjana i especialment al llatí d’aquells texts (generalment, tractats tècnics, cròniques, lleis i diplomes) que foren escrits amb grans concessions a la llengua parlada per persones d’escassa preparació gramatical i literària.
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…