Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
glossari
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de mots rars, difícils o arcaics ordenats alfabèticament, que són explicats per uns altres de més corrents i moderns, generalment de la mateixa llengua.
A Catalunya, són coneguts els glossaris de Ripoll dels ss X i XI publicats per Llauradó
carib
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades per tribus índies, el centre de dispersió de les quals fou la regió compresa entre la conca alta del riu Xingu i el riu Tapajos, des d’on s’estengueren fins a la costa nord-est del continent i les Antilles.
Actualment, hom en cataloga un centenar o més de parlars, entre els vius i els extingits, molt mal coneguts encara
txerquès | txerquessa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Denominació (procedent del turc) amb què hom coneix també els adiguesos, coneguts, a més, amb el nom de circassians.
De fet, hom distingeix el txerkès superior o kabardí i el txerkès inferior o adigué El territori d’aquesta població correspon a l’antiga regió de Circàssia i comprèn, doncs, l' oblast’ del Karatxais i dels Txerkessos, la República d'Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars La llengua pertany al grup nord-occidental de les llengües caucàsiques, o llengües abkhazoadigués
anglonormand
Lingüística i sociolingüística
Dialecte antic de la llengua d’oïl, trasplantat a Anglaterra després d’ésser conquerida pels normands (1066).
A la base lingüística normanda se superposà una capa angevina, barreja que veié sovint diluïts els trets específics per la imitació del francès continental i la influència de la llengua literària Són coneguts més de 400 texts anglonormands, entre els quals figura el manuscrit d’Oxford de la Chanson de Roland Caracteritzen el dialecte la desaparició precoç de les dentals intervocàliques i de la declinació, l’ús de u per u, o i eu , l’aparició de u davant n aunt , francès antic ante i l’abundor d’arcaismes i anglicismes
Josep Salord i Farnés
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Historiador i lingüista.
Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat de sacerdot a Vic el 1935 Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis 1956, Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins 1963
reconstrucció
Lingüística i sociolingüística
Procés inductiu que permet de fixar, a partir de fenòmens lingüístics coneguts, fets que pertanyen a estadis de la llengua desconeguts.
És una operació característica de l'etimologia
neologisme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, introduïda en una llengua.
Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al…
etrusc
Lingüística i sociolingüística
Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics.
En resten inscripcions funeràries, escrites de dreta a esquerra, llegibles per l’alfabet, derivat del grec alfabet, però difícilment traduïbles En etrusc, segons les representacions gràfiques, no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se No hi ha gènere gramatical, però el femení es distingeix d’alguna manera El singular no té desinència la del plural és - ar La marca de datiu singular és -eri , i n'hi ha diverses de genitiu N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals En el camp lèxic…
ibèric
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels ibers.
Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El Cigarralejo, o en l’escriptura…
copte
Lingüística i sociolingüística
Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució.
Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la jerarquia…