Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Gherardo da Cremona
Història
Lingüística i sociolingüística
Traductor medieval d’obres científiques de l’àrab al llatí.
A Toledo estudià l' Almagest de Ptolemeu i el traduí al llatí 1175 També traduí de l’àrab un conjunt d’obres d’astronomia, d’astrologia, d’aritmètica, d’àlgebra, de geometria, de geomància, de filosofia i de medicina d’al-Farġānī, Avicenna, etc La seva contribució fou decisiva per a la difusió de la ciència àrab i de la ciència grega, a través dels àrabs, a Europa
Serafim da Silva Neto
Lingüística i sociolingüística
Romanista brasiler.
Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt directament sobre…
Ricardo Carballo Calero
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i lingüista gallec.
Professor de llengua i literatura gallega a la Universitat de Santiago de Compostella, conreà la poesia Pretérito imperfecto, 1927-61 , 1980, la novella A xente de Barreira , 1951 i, circumstancialment, el teatre Teatro completo , 1982 Es destacà principalment en el camp de la crítica literària gallega Sete poetas 1955, Contribución ao estudo das fontes literarias de Rosalía 1959, Historia da literatura galega contemporánea, 1808-1936 1962, Libros e autores galegos 1979, Estudios rosalinos 1979 i Letras Galegas 1984 És autor, també, d’una Gramática gallega 1966, Problemas…
Comprehensorium

Pàgina interior del Comprehensorium
Lingüística i sociolingüística
Diccionari llatí, el més antic dels publicats als Països Catalans: és un dels primers llibres impresos a València (1475) i el primer incunable català amb colofó datat.
L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana
Xesús Alonso Montero
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari gallec.
Ha realitzat una àmplia tasca d’interpretació i anàlisi de la literatura gallega des de l’òptica marxista i ha centrat el seu treball especialment en aspectes sociolingüístics i de sociologia literària Cal destacar O que compre saber da lingua galega 1969, Constitución del gallego en lengua literaria 1970, Rosalía de Castro 1972, Informe dramático sobre lengua gallega 1973, Lingua, literatura e sociedade en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977 i Escritores desterrados, namorados, desacougados, desacougantes 1981 Ha preparat també…
Antonio Beccadelli
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Humanista italià, dit el Panormita.
Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia inèdita de…
gallec
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica parlada a Galícia, a Astúries fins al Navia, a Lleó fins a Ponferrada i a Zamora fins a Padornelo, encara de parla gallega.
En aquestes darreres zones, administrativament extragallegues i de consciència lingüística menys ferma, han estat produïdes manifestacions culturals escasses i modestes, a excepció de les cançons recents d’Amancio Prada, d’El Bierzo La població gallega, segons el cens del 1996, és de 2742622 h si hom té en compte el territori limítrof esmentat, la població de parla gallega és gairebé de més de tres milions Cal afegir-hi la població emigrant, que, si més no els primers anys de residència fora del país, resta fidel a la llengua natal en l’àmbit familiar i en determinades relacions…
Josep Maria Pujol i Sanmartín
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de dues…
,
basc

Domini lingüístic del basc i divisió dialectal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
galaicoportuguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a la franja occidental de la península Ibèrica ja durant l’edat mitjana; hom produí una literatura important en aquesta llengua, que, de bon principi, s’estenia des de la Cantàbrica fins al Duero.
Les tres recopilacions líriques medievals galaicoportugueses — Cancioneiro de Ajuda, Cancioneiro de Vaticana i el de la Biblioteca Nacional de Lisboa, dit també Cancioneiro Colocci-Brancutti — recullen l’obra de cent cinquanta-sis poetes i una colla de poetes anònims cantiga Les Cantigas d’Alfons el Savi completen aquest corpus profà amb composicions religioses Hom observa una completa identitat idiomàtica entre els poetes nascuts a banda i banda del riu Miño acceptaren una koiné convencional, i les petites diferències, si de cas, no tingueren gaire relleu Cronològicament els cançoners van…