Resultats de la cerca

A l’edat mitjana contribuí a la formació de la llengua literària italiana anomenada toscana gràcies principalment a l’obra de Dant, de Boccaccio i de Petrarca Ha estat la base principal damunt la qual ha estat construït l’italià actual italià

Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’ Eduard Toda als arxius algueresos Destacat representant de la renaixença catalana a l’Alguer, és autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català els poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans també traduí alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Inicià els seus treballs amb temes de lingüística Die Mundarten Südlukaniens ‘Els dialectes de la Lucània del sud’, 1939, que mai no abandonà, amb importants obres de síntesi Romanische Sprachwissenschaft , ‘Lingüística romànica’, 1972, però insistint cada vegada més en les relacions entre llengua i literatura Handbuch der literarischen Rhetorik ‘Manual de la retòrica literària’, 1973, Elemente der Literarischen Rhetorik ‘Elements de la retòrica literària’, 1977 Treballà molt sobre Dant Saggi danteschi , 1977 i l’himnologia llatina Hymnus Ave maris stella , 1976 Hymnus Veni Creator…

Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del vocabulari en especial…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Tanmateix, cal no confondre el concepte de filologia amb el de lingüística, malgrat llur connexió constant i l’ús indistint que hom n'ha fet en anglès, per exemple, són sinònims L’intent de distinció d’aquests conceptes és recent, car la lingüística, com a ciència específica del llenguatge, s’ha desenvolupat a partir del s XIX i s’ha anat independitzant de la filologia Estrictament parlant, la filologia és una ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc En aquest aspecte, la filologia és una gran auxiliar de la…

Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona  El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta  i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…