Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tautotopònim
Lingüística i sociolingüística
Designació composta referida a un lloc, sovint un accident geogràfic, en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric, generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diferents.
Són exemples de tautotopònims vall d’Aran Aran , d’origen basc, vol dir ‘vall’, desert del Sàhara Sàhara , d'origen àrab, vol dir 'desert', salt de Sallent Sallent és un derivat de sallir , del llatí salire , que significa 'saltar', etc
llengües cuixítiques
Lingüística i sociolingüística
Una de les sis branques de la família de llengües afroasiàtiques.
Són parlades en una regió que s’estén des de Bāb al-Mandab fins a Kenya i des del desert d’Egipte fins a Tanganyika Només en part coincideixen amb la parla dels pobles cuixítics Núbia, Abissínia i Somàlia El nom deriva de Cuš, el fill de Cam, segons la Bíblia, idèntic al terme geogràfic emprat pels antics egipcis per a designar la regió de Núbia Consten de cinc grups de llengües, força diferenciades entre elles septentrional beja, central agau, oriental sahoafar, galla, somali i d’altres, occidental kaffa i d’altres i meridional mbugu i burungi Totes aquestes llengües es caracteritzen per la…
Miquel Llor i Forcada
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista Mirador i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…
,
amazic
Lingüística i sociolingüística
Llengua afroasiàtica parlada en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.
És la llengua dels amazics o berbers, que és com anomenaren aquest poble els grecs i els romans i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII L’amazic és essencialment una llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels…
Pere Gimferrer i Torrens
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cinematografia
Escriptor, traductor i crític literari i de cinema.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca 1963, Arde el…
, ,
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…
, ,
Lingüística 2014
Lingüística i sociolingüística
Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…