Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
dialecte
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini.
Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d…
sincretisme
Lingüística i sociolingüística
Assumpció de diverses funcions per una sola forma.
L’ablatiu llatí, per exemple, assumí les funcions dels casos instrumental i locatiu indoeuropeus la desinència -i llatina de domini assumeix sincrèticament el cas nominatiu i el nombre plural
àrea
Lingüística i sociolingüística
Zona lingüística compresa en una o diverses isoglosses.
flexió
Lingüística i sociolingüística
A les llengües flexionals, cadascuna de les possibilitats paradigmàtiques que té una forma gramatical per a indicar les seves diverses funcions en els sintagmes i les relacions d’interdependència amb les altres formes.
Generalment la flexió es manifesta mitjançant uns morfemes, indicadors de les diverses funcions, afegits a l’arrel del mot flexió radical , al seu tema flexió temàtica o bé sense cap marca flexional determinada flexió zero o per mitjà de canvis en l’interior del mot flexió interna Hom sol anomenar declinació la flexió nominal i conjugació la flexió verbal
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…
híbrid | híbrida
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot compost format amb elements que procedeixen de llengües diverses.
figures de dicció
Lingüística i sociolingüística
Modificacions, motivades per diverses causes, que algunes paraules experimenten en llur estructura.
Són també anomenades metaplasmes metaplasme
multilingüisme
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
El terme, d’ús similar al de bilingüisme, és preferit a aquest per alguns sociolingüistes contemporanis perquè permet comprendre més de dues llengües en contacte, situació real en alguns països
identitat
Lingüística i sociolingüística
Segons Saussure, igualtat que hi ha entre les diverses realitzacions d’un element lingüístic en una mateixa etapa de la llengua (identitat sincrònica) o en les diverses etapes de la seva evolució (identitat diacrònica).
formant
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat en glossemàtica per a designar les diverses alternatives de realització d’un sol morfema.
En català són formants - em , - im , en formes com cant em, part im